|
Quantes voltes ha estat presa dels llavis la meua cançó
i quantes voltes ha estat callat el remoreig del meu esperit poètic!
El significat de la joia ha estat
soterrat per la febre de la tristesa.
Si amb els meus versos tu notares una llum:
aquesta seria el fruit de la meua imaginació profunda.
Les meues llàgrimes no han servit ningú
i no em resta cap altra cosa que l’esperança.
En cara que siga filla de la ciutat de la poesia,
els meus versos han estat mediocres.
La meua obra és com una planta privada d’atenció,
de qui no se’n pot pretendre molt.
En l’arxiu de la història
açò és tot el que em representa.
Nadia Anjuman*
* Nadia Anjuman fou una periodista i poetessa afganesa nascuda el 1980 i morta a Herat el 2005, a causa de ferides provocades pel seu marit. Encara es viva la filla menuda que tenia 6 anys en el moment de la mort d’Anjuman.
|